miércoles, 1 de abril de 2026
miércoles, 4 de enero de 2023
miércoles, 2 de febrero de 2022
El culto al Sol
CULTO AL SOL
Ya en las primeras culturas mesopotámicas, los dioses se proyectaban al cielo identificándose con los astros más cercanos y visibles para el hombre, el Sol y la Luna, quienes se convertían así en seres vivos y animados, divinizados o reflejo de la divinidad. 17 Así, el Sol y la Luna han ocupado siempre un lugar privilegiado en las religiones del Mediterráneo oriental, y de ello dan testimonio los cilindros caldeos o los kudurru asirios, el culto a Hvare-Máonha de los persas, de Ba'al Samin en Siria, con la luna creciente en la frente y el sol de siete rayos en la mano, o del dios lunar Mén en Frígia.
También en Grecia, donde sabemos por Pausanias que en el ágora de Elis la estatua de Selene con la luna en la cabeza se oponía a la del dios-sol Helios, o en la representación de los dos astros de la mano de Fidias en el Partenón, uno a cada lado del nacimiento de Atenea; y esto sin hablar de la importancia de los dos astros en la astrología griega, donde desempeñan un papel similar al anteriormente jugado con los caldeos o los persas. Se atribuyen a ambos astros poderes benéficos y son numerosos los amuletos en los que aparece la media luna rodeando al disco solar. 18 Ya incluso en época cristiana, esta influencia de las religiones orientales se hacía sentir en la simbología y así se hereda esta representación del Sol y la Luna acompañando a la divinidad. La difusión por todo el Imperio Romano, gracias a los legionarios, del culto a Mitra, dios solar iranio, quien al finalizar su vida en la Tierra es elevado a los cielos en una carroza al lado del Sol, favoreció realmente la difusión de este tema. ' 9En los monumentos mitraicos, el Sol y la Luna aparecían en la bóveda de la gruta donde se sacrificaba al toro. Esta bóveda simbolizaba el cielo y cuando no se representaba dicha gruta, las imágenes de los astros celestes se colocaban a izquierda y derecha de la cabeza del dios. Esta representación es rápidamente heredada en la iconografía de Júpiter Dolichenus (representado sobre un toro y flanqueado del Sol y la luna) y de Júpiter Heliopolitano (donde se observan ambos astros en la falda que ciñe su cuerpo). "
En Roma se introdujo el culto al Sol, divinidad sabina, al mismo tiempo que el de la Luna por el rey sabino Tito Lacio, siendo la familia de los Aurelios la protagonista de la popularización y expansión de su culto. 2 ' En esta ciudad, el Sol, como expresión del poder divino, adquirió una significación especial desde la época del emperador Aureliano, pues sabemos que su madre fue su sacerdotisa y el mismo emperador se hizo pasar por hijo de este dios. En definitiva, quiso fundar en Roma un nuevo culto al Sol, de lo que da fe el hecho de la construcción de un gran templo en el Quirinal a la manera oriental. Así, el sol invictus se convirtió, a partir del siglo II, en uno de los dioses principales del Imperio Romano, celebrándose la "natalis invicti "o renacimiento del Sol el 25 de Diciembre. 22 Patente, por lo tanto, es la presencia del culto al Sol en la ordenación del calendario de las fiestas cristianas. La asimilación del Mesías con un "Sol verdadero y de justicia" llevó a colocar la fecha de su nacimiento con la vuelta del sol, la anteriormente citada natalis invicti" en el solsticio de invierno. En esta fecha también se celebraba la fiesta del "Sol lnvictus" aplicada al dios Mitra y muy popular en el siglo III. Realmente ha de verse aquí una estrategia de la Iglesia primitiva, que no destruía un culto sino que lo suplantaba por otro, incorporando así elementos paganos al culto cristiano, asignándoles por tanto un nuevo significado. 23
En relación a esta coincidencia de fechas, que subrayan la superposición de los cultos al Sol y al nuevo Mesías, resulta curioso el hecho de que en la antigüedad se llamó al domingo "el día del sol", como lo atestiguan escritos de San Agustín o de Tertuliano. El cambio onomástico se realizó, como señala en el siglo VI Gregorio de Tours, no sin cierta resistencia por parte del vulgo, que pretendía conservar la costumbre de dicha denominación, y así se conservan inscripciones o un epitafio encontrado en Angulema donde se dice que la difunta había muerto un "día del sol" del año 405.
Denominación popular por otro lado relacionada con las imágenes familiares de arte pagano encontradas en bajorrelieves funerarios, por ejemplo, el antiguo sarcófago de la Gayola, donde se muestra un busto del Sol que posiblemente fuese uno de los símbolos utilizados por los primeros cristianos para representar a Cristo. 24
Ya en 1916 G. Chauvet, como hipótesis de trabajo en relación con un bajorrelieve del Museo de Angulema, llega a la conclusión de que el Sol y la Luna toman en la Era Cristiana el significado de poder, de majestad, de eternidad que poseían en el arte antiguo, como fue adoptado, por ejemplo, por los emperadores romanos cuando se hacían representar entre ambos astros. 25 Igualmente Deonna, siguiendo a Chauvet, apunta que en las primeras representaciones cristianas, los dos astros conservan el significado pagano anterior, esto es, evocar la dignidad suprema del dueño del universo y, al mismo tiempo, servirle de escolta de honor. 26
Así pues, ¿por qué razón iban a escapar los artistas cristianos al "contagio general" de esta simbología pagana? En los primeros siglos cristianos, los artistas, o mejor, los artesanos tienden, más que a crear, a copiar las obras clásicas, tomando así prestados sus símbolos como éste del Sol y la Luna y colocándolos en la nueva iconografía cristiana. En el s. III encontramos el Buen Pastor entre el Sol y la Luna sobre una lámpara cristiana conservada en el Kaiser-Friedrich Museum de Berlín, volveremos a encontrar los dos astros sobre un marfil del s. VI conservado en el Museo de Lyon que representa el Bautismo de Cristo, y, más tarde, en las representaciones de la Crucifixión o incluso en los bajorrelieves funerarios de los fieles, como una suerte de transición entre lo antiguo y lo nuevo. 2' Todo apunta, por consiguiente, a que el Sol y la Luna surgen en principio como producto de una herencia de los dioses paganos aplicada al nuevo Dios cristiano, Jesucristo, que ha de situarse a un nivel parejo. Posteriormente, eso sí, las interpretaciones teológicas y las aportaciones de los propios artistas provocaron que Sol y Luna se llenaran de nuevos contenidos simbólicos y alteraciones iconográficas que pasamos a tratar.
Isabel W Labrador González y José W` Medianero Hernández
--------
1.- Additional 18856 f. 5v Sun and moon
Detail of a miniature of God creating the sun and moon.
Origin: France, Central (Paris)
2.- Harley 4979 f. 61 Sun and Moon trees
Detail of a miniature of the Sun and Moon trees prophesying Alexander's reign and death, with a phoenix in the dry tree.
Origin: Netherlands, S.
3.- Harley 4996 f. 36 Mujer vestida de sol
Detalle de una miniatura de la mujer vestida del sol, con alas y corona de estrellas de pie sobre la luna, del Apocalipsis.
Origen: Alemania, SW o Alsacia
4.- Royal 2 D XIII f. 26v The dragon and the woman clothed with the sun
Miniature of the seven-headed dragon; the woman's child taken up to heaven (Revelation 12:3-5).
Origin: England
5.- Royal 17 E VII f. 4v God creating the sun and the moo
miércoles, 6 de octubre de 2021
salvador golsens
Telesforo Alemany. A Vilanova i la Geltrú.
Salvador Golsens. Horta de Sant Joan. Farmacèutic.
Tres revoltats morts a Ripoll en enfrontaments.
viernes, 6 de agosto de 2021
jueves, 13 de febrero de 2020
martes, 24 de septiembre de 2019
estudio iglesia orta
file:///C:/Users/Manuel%20Lloret/Downloads/694-708-1-PB%20(1).pdf
ANGEL MONLLEO I GALCERA
LA CAPELLA MAJOR DE L'ESGLÉSIA DE S. JOAN BAPTISTA D'ORTA
https://www.academia.edu/20754232/La_parr%C3%B2quia_dOrta_Terra_Alta_en_el_segle_del_Renaixement
https://www.researchgate.net/publication/272721914_Postil-les_a_l'estudi_iconografic_de_la_capella_major_de_l'esglesia_de_Sant_Joan_Baptista_d'Orta_Tarragona
miércoles, 29 de agosto de 2018
miércoles, 13 de junio de 2018
toponimia vasca de orta
La fisiografía en el estudio de topónimos prerromanos. El caso de las laderas inestables en Andorra (Pirineos Orientales) y zonas próximas (Physiography in the study of pre-Roman place names. The case of unstable slopes in Andorra (East Pyrenees) and nearby areas) Planas Batlle, Xavier Ministeri d’Economia i Territori, Govern d’Andorra. C/ Camí de la Grau s/n. AD500 Andorra la Vella. xplanas@andorra.ad Gascón Chopo, Carles Patrimoni Cultural, Consell Comarcal de l’Alt Urgell. C/ Passeig Joan Brudieu, 15. 25700 La Seu d’Urgell. cgascon@ccau.cat Rull Muruzàbal, Xavier Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana. Av. Catalunya, 35. 43002 Tarragona. xavier.rull@urv.cat Re
2.3.2. Grupo Ur(t/d)/Or(t/d)/Irt con relación a lugares elevados o escarpes rocosos Morfológicamente y fisiográficamente, es igualmente interesante remarcar que también hemos observado otros topónimos, como Mola de Lord, Llort, Sant Julià del Llor, Llordà, Horta de Sant Joan (Figura 25), Llurri, Roca d’Ortiga, Roc de l’Ortigar, Ordins, Mola d’Irto, Serra d’Irta, etc, bastante similares a los grupos precedentes, ya que igualmente incluyen raíces del estilo ord/ort/(urt)/irt, que parecen tener algún tipo de relación con lugares elevados o con presencia de importantes masas rocosas más o menos verticaliFigura 24. Coluviones del lóbulo deslizado del Urdial en el gran movimiento de Espaén, Alt Urgell. Figura 25. El pueblo de Horta de Sant Joan y la monzadas. En este sentido, cabe también destacar que algunos autores como Dauzat y Rostaing (1963) ya señalaron la existencia de una posible raíz vasca urd con un significado de ‘llanura, altiplano, meseta’, e incluso Fouché (1943) indicó que esa raíz podría tener una posible relación con palabras de lenguas altaicas (ürd, ürt, üst) en el sentido de ‘altura, elevación’. Dauzat y Rostaing (1963) tampoco descartan una relación con urde (‘cerdo’, ‘de cerdos’) que igualmente no sería descabellada ya que un lugar con muchos cerdos (pocilga) puede llegar a dar una imagen parecida a una ladera inestable, ya que las escarbadas de los cerdos (jabalíes) dan al terreno un aspecto de tierra removida.
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/28/28131157.pdf
martes, 24 de abril de 2018
santa maria de orta
https://www.facebook.com/AmigosMuseoNumantino/photos/a.536532066412124.1073741831.514139538651377/1107081752690483/?type=3&theater
DIARIO DE LA HISTORIA SORIANA ~ 24 de abril
24/04/1201: El 24 de abril de 1201, a casi cincuenta años de su muerte, don Rodrigo Jiménez de Rada firmó su testamento en el que hacía promesa firme y por escrito de ser sepultado en el monasterio de Santa María de Huerta (Soria).
Rodrigo Jiménez de Rada fue una de las figuras más importantes de la sociedad política y cultural de la Hispania de los siglos XII y XIII. Nacido en Navarra en 1170, hijo de Jimeno Pérez de Rada, consejero de Sancho VII de Navarra, y de Eva de Hinojosa, descendiente de los Muñoz de Finojosa, de Hinojosa del Campo y de Boñices (ambas localidades sorianas). Asimismo fue sobrino de San Martín de Finojosa, abad del monasterio de Santa María de Huerta.
En la época en la que redactó su testamento se encontraba estudiando Filosofía y Derecho en la universidad de Bolonia y Teología en la de París. Dicen que hablaba euskera y castellano como lenguas maternas y que dominó también el latín, italiano, francés, alemán, inglés, árabe y, posiblemente, griego y hebreo.
Fue una figura típica de su clase en la época que le tocó vivir pues al tiempo fue militar, arzobispo, historiador, estadista y diplomático, consejero del rey de Navarra y de Sancho VII y de los castellanos Alfonso VIII y Fernando III, de quien fue canciller. Organizó la cruzada cristiana contra los almohades de Al-Ándalus dirigiendo personalmente varias campañas de la guerra de Reconquista, entre ellas la de Las Navas de Tolosa; ganó, por donación o conquista militar, numerosos señoríos en todo el territorio castellano, el principal de ellos el adelantamiento de Cazorla; sobresalió en los concilios de Letrán y Lyon. Erudito y políglota, fue también autor de una crónica titulada “De rebus Hispaniae” también conocida como “Historia gótica o Crónica del toledano”, en la que se describe la historia de España desde sus orígenes hasta 1243.
Tras una larga y fecunda vida murió en 1247 a bordo de un barco en el que navegaba por el Ródano de regreso del primer Concilio Lugdunense. Su cuerpo fue embalsamado y trasladado al monasterio de Santa María de Huerta para ser enterrado, y no decimos para descansar en paz pues su sepulcro fue abierto en numerosas ocasiones desde el siglo XVI hasta la última, que se sepa, en 1968.
Foto: Momia de don Rodrigo Jiménez de Rada en una fotografía de Aurelio Rioja de Pablo en la apertura de 1907; publicada al año siguiente por la Real Academia de la Historia en su boletín.
24/04/1201: El 24 de abril de 1201, a casi cincuenta años de su muerte, don Rodrigo Jiménez de Rada firmó su testamento en el que hacía promesa firme y por escrito de ser sepultado en el monasterio de Santa María de Huerta (Soria).
Rodrigo Jiménez de Rada fue una de las figuras más importantes de la sociedad política y cultural de la Hispania de los siglos XII y XIII. Nacido en Navarra en 1170, hijo de Jimeno Pérez de Rada, consejero de Sancho VII de Navarra, y de Eva de Hinojosa, descendiente de los Muñoz de Finojosa, de Hinojosa del Campo y de Boñices (ambas localidades sorianas). Asimismo fue sobrino de San Martín de Finojosa, abad del monasterio de Santa María de Huerta.
En la época en la que redactó su testamento se encontraba estudiando Filosofía y Derecho en la universidad de Bolonia y Teología en la de París. Dicen que hablaba euskera y castellano como lenguas maternas y que dominó también el latín, italiano, francés, alemán, inglés, árabe y, posiblemente, griego y hebreo.
Fue una figura típica de su clase en la época que le tocó vivir pues al tiempo fue militar, arzobispo, historiador, estadista y diplomático, consejero del rey de Navarra y de Sancho VII y de los castellanos Alfonso VIII y Fernando III, de quien fue canciller. Organizó la cruzada cristiana contra los almohades de Al-Ándalus dirigiendo personalmente varias campañas de la guerra de Reconquista, entre ellas la de Las Navas de Tolosa; ganó, por donación o conquista militar, numerosos señoríos en todo el territorio castellano, el principal de ellos el adelantamiento de Cazorla; sobresalió en los concilios de Letrán y Lyon. Erudito y políglota, fue también autor de una crónica titulada “De rebus Hispaniae” también conocida como “Historia gótica o Crónica del toledano”, en la que se describe la historia de España desde sus orígenes hasta 1243.
Tras una larga y fecunda vida murió en 1247 a bordo de un barco en el que navegaba por el Ródano de regreso del primer Concilio Lugdunense. Su cuerpo fue embalsamado y trasladado al monasterio de Santa María de Huerta para ser enterrado, y no decimos para descansar en paz pues su sepulcro fue abierto en numerosas ocasiones desde el siglo XVI hasta la última, que se sepa, en 1968.
Foto: Momia de don Rodrigo Jiménez de Rada en una fotografía de Aurelio Rioja de Pablo en la apertura de 1907; publicada al año siguiente por la Real Academia de la Historia en su boletín.
domingo, 15 de abril de 2018
jueves, 6 de julio de 2017
miércoles, 17 de mayo de 2017
viernes, 12 de mayo de 2017
sábado, 4 de marzo de 2017
la brujeria y siglo XVI
El período más intenso de caza de brujas se sitúa, en cualquier caso, en la segunda mitad del siglo XVI y se prolongó hasta 1660. Sin duda, no es casualidad que esta fase se corresponda, en parte, con la llamada «pequeña era glacial»: un empeoramiento climático que trajo malas cosechas y carestías; fenómeno que parece haber afectado a varias áreas de Europa en diferentes momentos entre 1580 y 1630, al que siguió la trágica oleada de peste de 1630. La posterior mejoría económica se correspondió igualmente con una disminución generalizada de los procesos, aunque en algunas zonas fue a finales del siglo XVII cuando se produjeron los peores casos de caza de brujas.
http://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/la-caza-de-brujas-en-europa_7761
http://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/la-caza-de-brujas-en-europa_7761
lunes, 30 de enero de 2017
ositanos o ausetanos del ebro
http://www.segeda.net/bibliografia/pdf/territorialidad_bajo_aragon.pdf
https://core.ac.uk/download/pdf/80522807.pdf
https://books.google.es/books?id=FhASAAAAIAAJ&pg=PA123&lpg=PA123&dq=los+ausetanos+del+ebro&source=bl&ots=Pait2mj9Dy&sig=IRDiNOl8rOqJIYCEkAAxexkStL0&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiZsOHMms_cAhVDXBoKHcnTDaM4FBDoATABegQICRAB#v=onepage&q&f=true
https://core.ac.uk/download/pdf/80522807.pdf
https://books.google.es/books?id=FhASAAAAIAAJ&pg=PA123&lpg=PA123&dq=los+ausetanos+del+ebro&source=bl&ots=Pait2mj9Dy&sig=IRDiNOl8rOqJIYCEkAAxexkStL0&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiZsOHMms_cAhVDXBoKHcnTDaM4FBDoATABegQICRAB#v=onepage&q&f=true
lunes, 16 de enero de 2017
lista de comendadores de Orta
Extraido del libro ELS TEMPLERS DE LES TERRES DE L'EBRE (TORTOSA) de Laurea Pagarolas i Sabaté. http://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/templers_I/HTML/index.html#/1/zoomed
martes, 6 de diciembre de 2016
AL·LEGACIONS A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DELS ARTICLES 170 I 180 DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE L'AJUNTAMENT D'HORTA DE SANT JOAN
Modificación de las Normas Subsidiarias de Orta para la construcción de Campings
-------------------------------------------------------amb DNI
i residència a
EXPOSA.
Que he tingut coneixement per l'anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 7246 del 14 de novembre de 2016, publicat per l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan, de l'aprovació inicial de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament pel Ple de 27 d'octubre passat, envers els articles 179-180, per tal de facilitar la instal·lació de càmpings i similars en sòl no urbanitzable tant en el de calu 10 (Sòl de protecció preventiva) con en el de clau 11 de les NNSS (Sòl d'especial protecció de valor forestal i paisatgística). Que es troba en exposició pública fins el dia 15 de desembre de 2016
Que tal com es diu en els informes tècnics annexes al projecte, la instal·lació d'una zona de cámping en el municipi a través d'aquesta mesura comportaria l'inmediat tancament de la zona d'acampada dels Ateus d'aquest terme, del que soc usurari.
I en prova de disconformitat presenta les següents AL·LEGACIONS,
Que representaria la substittució d'una zona d'acampada de propietat i gestió pública per una de privada sense que s'expliquin els motius.
Que en determinades èpoques de l'any aquesta zona està molt concorreguda pels amants de la naturalesa en el seu esta més pur possible.
Que la zona d'acampada dels Ateus està en funcionament des de fa molts anys sense haver-se ocasionat cap incidència remarcable. Destacant el comportament civic de la majoria dels seus usuaris des de dates molt anteriors a la creació del Parc Natural.
Que l'afectació que es pot ocasionar en l'entorn pot resultar paregut al que hi ocasionen altres col·lectius que el freqüenten, destacant els practicats de barranquisme, caçadors i boletaires. I de la mateixa manera en cas de produir-se qualsevol eventualitat o evacuació per siniestre comportaria els mateixos riscos per al campistes que els que tindrien que suportar aquells.
Que des de sempre s'ha realitzat la convivència en harmonia entre els campistes i col·lectius citats en el punt anterior, facilitat possiblement per la gran extensió de terreny dins el Parc de porpietat municipal.
Que no conec perquè aquesta mesura inclou ara la modificació dels articles 179 i 180 de les NNSS, quan en el Ple del passat gener només es pretenia aplicar-la al s'ol de clau 10 (article 179) i va estar aprovar per unanimitat però ara només ha estat aprovada per 5 regidors.
Que en contra del que es diu en un dels informes que l'eliminació d'aquest punt d'acampada dificultaria l'acampada lliure, crec que ans el contrari donades les peculiaritats d'aquest indret i que amb tota seguritat no els podria reunir una nova ubicació.
Per tot el citat SOL·LICITO que cas de instal·lar un nou càmping en el municipi no es clausuri la zona d'acampada dels Ateus, per tant que no es continuï el procés fins que hi hagi un imprescindible intercanvi o recollida d'opinions entre tots els possibles afectats.
firma
Instancïa per a remetre o presentar a L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan abans del 15 de decembre.
Correu electrònic: aj.horta@altanet.org
Si es disposa de certificat digital es pot adjuntar també la instància a través d'instancia genèrica dins de la seu electrónica..
Enllaç al projecte: http://www.seu-e.cat/web/hortadesantjoan/govern-obert-i-transparencia/accio-de-govern-i-normativa/normativa-plans-i-programes/memories-i-documents-dels-projectes-normatius-en-curs
I en prova de disconformitat presenta les següents AL·LEGACIONS,
Que representaria la substittució d'una zona d'acampada de propietat i gestió pública per una de privada sense que s'expliquin els motius.
Que en determinades èpoques de l'any aquesta zona està molt concorreguda pels amants de la naturalesa en el seu esta més pur possible.
Que la zona d'acampada dels Ateus està en funcionament des de fa molts anys sense haver-se ocasionat cap incidència remarcable. Destacant el comportament civic de la majoria dels seus usuaris des de dates molt anteriors a la creació del Parc Natural.
Que l'afectació que es pot ocasionar en l'entorn pot resultar paregut al que hi ocasionen altres col·lectius que el freqüenten, destacant els practicats de barranquisme, caçadors i boletaires. I de la mateixa manera en cas de produir-se qualsevol eventualitat o evacuació per siniestre comportaria els mateixos riscos per al campistes que els que tindrien que suportar aquells.
Que des de sempre s'ha realitzat la convivència en harmonia entre els campistes i col·lectius citats en el punt anterior, facilitat possiblement per la gran extensió de terreny dins el Parc de porpietat municipal.
Que no conec perquè aquesta mesura inclou ara la modificació dels articles 179 i 180 de les NNSS, quan en el Ple del passat gener només es pretenia aplicar-la al s'ol de clau 10 (article 179) i va estar aprovar per unanimitat però ara només ha estat aprovada per 5 regidors.
Que en contra del que es diu en un dels informes que l'eliminació d'aquest punt d'acampada dificultaria l'acampada lliure, crec que ans el contrari donades les peculiaritats d'aquest indret i que amb tota seguritat no els podria reunir una nova ubicació.
Per tot el citat SOL·LICITO que cas de instal·lar un nou càmping en el municipi no es clausuri la zona d'acampada dels Ateus, per tant que no es continuï el procés fins que hi hagi un imprescindible intercanvi o recollida d'opinions entre tots els possibles afectats.
firma
Instancïa per a remetre o presentar a L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan abans del 15 de decembre.
Correu electrònic: aj.horta@altanet.org
Si es disposa de certificat digital es pot adjuntar també la instància a través d'instancia genèrica dins de la seu electrónica..
Enllaç al projecte: http://www.seu-e.cat/web/hortadesantjoan/govern-obert-i-transparencia/accio-de-govern-i-normativa/normativa-plans-i-programes/memories-i-documents-dels-projectes-normatius-en-curs
domingo, 4 de diciembre de 2016
Acta pleno enero 2016 punnto aprobación modificación articulo 179 de las NNSS
- APROVACIÓ INICIAL, SI S’ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS D’HORTA DE SANT JOAN, ARTICLE 179, PER TAL DE FACILITAR LA INSTAL·LACIÓ DE CÀMPINGS, APARCAMENTS DE CARAVANES I AUTOCARAVANES EN SÒL NO URBANITZABLE.
L’alcalde comenta que aquesta iniciativa ja arranca de l’anterior Consistori, estant el Sr. José Antolí d’alcalde, exposa els fets més rellevants que recull el document tècnic de la Modificació Puntual.
Afegeix que aquest document prèviament a la proposta d’aprovació es va trametre al Departament d’Urbanisme el qual ha emès informe al respecte. Continua llegint la proposta que es presenta.
Per part de l’Alcaldia s’exposa que actualment el municipi d’Horta de Sant Joan es regeix per les NNSS de planejament municipal, aprovades per la Comissió d’Urbanisme definitivament, el 06/07/1988 i publicades al DOGC el 03/02/1989 (Exp.87/68) i les modificacions puntuals aprovades definitivament el 10/06/1992 i publicades al DOGC el 09/09/1992 (Exp.91/224), i d’altres modificacions puntuals del planejament aprovades posteriorment, com ha estat la Modificació Puntual de les NSP, regulació d’usos i adaptació de la zonificació del sòl no urbanitzable al PTPTE (2011/43941) publicat al DOGC de 3 d’agost de 2011
No obstant això, els nombrosos canvis que ha sofert la normativa de rang superior per a adequar-la als temps en que vivim amb unes necessitats diferents de fa dècades, ha fet necessària la modificació de certs aspectes de la norma municipal per no contravenir i bàsicament per què s’adeqüi a la legislació urbanística vigent, per tant fa que sigui necessari la proposa de la següent modificació puntual a les NNSS:
- Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament d’Horta de Sant Joan, article 179,per tal de facilitar la instal·lació de càmpings, aparcaments de caravanes i autocaravanes en sòl no urbanitzable
Considerant tots els antecedents exposats, és voluntat de l’Ajuntament en exercici de les potestats d’ordenació del territori que la Llei de Bases de Règim Local i la Llei Municipal i de Règim Local a Catalunya atribueixen als municipis, i D. L. 1/2010, de 3 d’agost pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme modificat per la Llei 3/ 2012, de 22 de febrer i Reglament que el desenvolupa, s’ha redactat la modificació puntual de les Normes Subsidiàries Municipals abans esmentada.
El Sr. José Antolí demana la paraula i exposa que primer que res quan es va voler implantar els usos exposats es va anar a Urbanisme i van marcar les pautes per a poder redactar la Modificació Puntual, així com les zones viables.
Per tot l’exposat, i sent competència del Ple de l’Ajuntament a l’empara de l’article 22.2c) de la LRBRL, per UNANIMITAT dels nou (9) membres de dret que composen el PLE de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan s’APROVEN els acords següents:
Primer.- Aprovar inicialment la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament urbanístic, redactada per l’arquitecta Sra. Estela Prats, segons el document que consta a l’expedient, anomenada:
.- Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament d’Horta de Sant Joan, article 179,per tal de facilitar la instal·lació de càmpings, aparcaments de caravanes i autocaravanes en sòl no urbanitzable
Segon.- Publicar l’acord anterior durant un mes, mitjançant anunci inserit al BOPT, al DOGC, en un diari dels de major difusió de la província, al Tauler d’Anuncis i a la pàgina web, www.hortadesantjoan.cat (Seu Electrònica), per tal que els particulars i/o les associacions interessades formulin, si escau, suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació.
Tercer.- Sol·licitar el següents informes, Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Ocupació; Departament de Cultura; Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre i Protecció Civil del Departament d’Interior; Diputació de Tarragona; Agència Catalana de l’Aigua, Oficina de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre, Servei Territorial de Mobilitat de les Terres de l’Ebre i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Quart.- Donar audiència, als efectes del que disposa la normativa urbanística, a totes les corporacions, al terme municipal de les quals confina amb el d’Horta de Sant Joan.
viernes, 2 de diciembre de 2016
Al'legacions a la Modificació NNSS de Orta acticles 179 i 180
Al·legacions a la Modificació NNSS de Orta acticles 179 i 180
Sr/Sra , amb DNI. y residència de , en relació a l'anunci publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 7246 del 14 de novembre de 2016 i al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona número 217 del 15 de novembre de 2016 per l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan envers la pretesa modificació puntual dels articles 179 i 180 de les Normes Subsidiàries de Planejament aprovada inicialment pel Ple de 27 d'octubre de 2016, en procés d'informació pública i en prova de disconformitat presenta les següents al·legacions:
Es difícil d'entendre que no s'informi abastament en un altre apartat de la web municipal del passos necessaris per accedir telemàticament a aquest projecte (així com a d'altres temes d'interès més general) o simplement col·locant els pertinents "enllaços" on es considerés més adient, ja que resulta bastant complicat arribar-hi sense conèixer-ho amb detall per la important distribució d'assumptes existent, encara que en molts dels apartats malauradament la informació municipal sigui nul·la o inaccessible, però necessàriament cal accedir-hi per a constatar-ho...
Tenint constància fefaent que inclús ha esta de difícil gestió i localització (que pot representar un handicap important per al públic en general, desmotivant el seu interès) per als mateixos funcionaris municipals adduint aquest que només ha transcorregut prop d'un any des de la implantació dels requisits al que els obliga la llei de transparència.
La darrera data d’actualització que hi apareix és la del 28/11/16 per tant considero es quan s'ha penjat la documentació complerta de l'expedient, pel que fora raonable que fora a partir d'aquesta data quan es tindria que començar el termini d'un mes - al menys de manera oficiosa evitant noves despeses- per a poder presentar al·legacions qui ho cregui convenient, sobre tot perquè els no residents però amb interessos al municipi potser només l'han pogut conèixer a través d'aquest mitjà pel simple fet de que només resten a la població caps de setmana, quan és inhàbil. No es pot prescindir de les eines a l'abast que facilitin la participació ciutadana. I a més donaria temps a que totes les institucions requerides podessin emetre, sense tanta pressió per la urgència que se’ns requereix, els respectius informes necessaris que en alguns casos requeririen d'una exhausta dedicació el poder-los fer amb rigor.
Una anunci similar ja va aparèixer en el BOPT número 31 del 16 de febrer de 2016 on recollia la aprovació inicial fruit del Ple del 28 de gener, on es deia que procedia d'una iniciativa de l'anterior equip de govern i es va aprovar per la unanimitat dels 9 integrants. Però on només feia referència a la modificació puntual de l'article 179 de les Normes Subsidiàries de Planejament. En aquest d'ara es contempla la modificació tant de l’esmentat article 179 com del 180. Em pregunto que haurà passat en aquest interval quan em diuen que l'oposició ara hi va votar en contra. I donat que el resum del Ple encara no està penjat a la Web considero ser mereixedor de que se'm expliquin adequadament les noves motivacions que els ha portat a decidir-ho així.
Per la lectura dels continguts presentats pels tècnics no resulta del tot creïble o comprensible. Es tracta només d’això: d'informes tècnics però que no recullen tota la nostra idiosincràsia ni el nostre parer, el que més coneixem els aquí residents. Inclús sembla fets a gust del qui el encarrega i, per tant, els que els paguen i no sempre representen l'interès general. A més l'estudi de l'arquitecta municipal en que van tenir que basar-se també per a justificar el canvi porta signatura digital del 10/11/2016 quan el Ple de l'aprovació inicial ja s'havia celebrat el 27/10/2016. Van decidir tirar-ho endavant prescindint inclús de la signatura de l'arquitecta municipal.
A més s'hauria de detallar els costos per l'elaboració d'aquest projecte que s'ha fet totalment de nou segons paraules de la secretària. S'ha duplicat incomprensiblement al voler incloure també la modificació de l'article 180 corresponen a Sòl d'especial protecció de valor forestal i paistgístic (Clau 11 de les NNSS). No n'hi havia prou en modificar només l'article 179 de Sòl de protecció preventiva (Clau 10) tal com ja s'havia aprovat- per tots- el passat gener? Els motius no queden prou justificats am la documentació aportada. I s'ocasiona un dany innecessari -de difícil justificació- a les arques municipals en aquesta època de tantes penúries econòmiques per a molts.
Aquest canvis podrien representar la substitució d'una instal·lació pública per una de privada, ja que quan es formalitzi la primera sol·licitud, hi ha la intenció de tancar la zona d'acampada del Mas dels Ateus que durant tants anys ha estat utilitzada per una important quantitat de gent forana o del poble. Potser inclús una cinquantena d'anys abans de que aparegués la figura del Parc Natural. Considerant que es tracta d’un paratge emblemàtic per a molts que l’utilitzen any darrera any -i per diverses generacions d'una mateixa família- i amb prou de seny. El comprensible deteriorament de l’indret ocasionat per uns pocs podria haver estat pal·liat aplicant mesures de control i informació, i a la vegada de facilitar l’avaluació, al ús en altres zones integrades o en les proximitats de Parcs Naturals o Nacionals de la península o estrangeres. Cosa que pràcticament ha esta inexistents. I difícilment es podrà evitar que els amants de la muntanya en el seu esta més pur possible hi accedeixin amb els seus vehicles.
Els acostumats a aquell idíl·lic paratge continuaran desplaçant-se per l'entorn des de qualsevol ubicació, pel que cert deterioro es seguiria ocasionant de manera similar. A més la extensió del terme municipal dins del Parc es prou extensa per a consentir-se un cert deteriorament -controlat- en algun indret com he comentat abans que es podria minimitzar aplicant unes mesures adequades. Quan sembla que el que més els motiva -sense importar-los massa les conseqüències- és eliminar arbres procedents de repoblacions fetes en els anys 50/60 del segle passat- i d'altres autòctons del seu entorn- i per tant s'hagin talat arbres de certa envergadura pretextant uns motius de difícil justificació per als no experts, sense donar informacions detallades, i que podrien obeir a interessos contraris als que es publiquen.
Per a l'existència en les proximitats d'un càmping -encara que dins d'un altre municipi- excel·lentment dotat en la carretera d'Arnes podria representar una competència innecessària ja que es podria tractar de dos càmpings -o més- de característiques similars. En canvi l’existència del dels Ateus no hi representa cap intromissió primer per les diferents característiques que porta actualment a que els campistes puguin triar entre dos tipus diferents d'acampada a més d'haver-hi d'una considerable distancia entre ells. Tampoc he vist en lloc que s'hagi plantejat el tema als establiments turístics més propers ni prospeccionat les possibles conseqüències negatives per a ells podria representar un competidor o competidors pròxims quan potser la disponibilitat actual de places turístiques només es cobreixen en unes poques ocasions puntuals.
Es parla a la població que sembla un vestit fet a mida d'un o dos persones interessades -relacionades amb l'equip de govern- en instal·lar-lo en finques pròpies de la zona dels Biarnets, pròximes al camí del Mas de Quiquet i a la vegada limítrofes amb el Mas de Ferrassó. Potser són males llengües però el poble de vegades les diu prou encertades, el temps ho dirà. Es tractaria d'un ús polític pervers tal com ha estat present en anteriors legislatures al municipi.
El que podria representar una vegada més, l'interposar els interessos d'uns pocs privilegiats per damunt de l'interès general. Es nota a faltar una major informació a la població sobre aquesta pretensió, si no es així sempre hi haurà la creença que s'ha dut a terme amb els objectius polítics apuntats emulant a mètodes emprats per una certa pseudo-mafia.
S'ha estudiat convenientment la possible ubicació d'un terreny públic (de molts que disposa el municipi) que fos apte per a la instal·lació d'una zona de càmping fora de les zones de protecció i que no reuneixi els inconvenient dels Ateus, on es pogués gestionar de manera pública i per tant afavoriria que gent de menys possibilitats econòmiques el pogués utilitzar donat que es podria fer en millors condicions econòmiques?
La zona proposada és de campeix de nombroses aus i amb possibilitat de ser un espai de nidificació de rapinyaires i amb presència d'altres animals salvatges que veurien alterada la seva activitat, de manera significativa per la nit per l'impacte lumínic. Sembla ser que la zona
Sr/Sra , amb DNI. y residència de , en relació a l'anunci publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 7246 del 14 de novembre de 2016 i al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona número 217 del 15 de novembre de 2016 per l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan envers la pretesa modificació puntual dels articles 179 i 180 de les Normes Subsidiàries de Planejament aprovada inicialment pel Ple de 27 d'octubre de 2016, en procés d'informació pública i en prova de disconformitat presenta les següents al·legacions:
Es difícil d'entendre que no s'informi abastament en un altre apartat de la web municipal del passos necessaris per accedir telemàticament a aquest projecte (així com a d'altres temes d'interès més general) o simplement col·locant els pertinents "enllaços" on es considerés més adient, ja que resulta bastant complicat arribar-hi sense conèixer-ho amb detall per la important distribució d'assumptes existent, encara que en molts dels apartats malauradament la informació municipal sigui nul·la o inaccessible, però necessàriament cal accedir-hi per a constatar-ho...
Tenint constància fefaent que inclús ha esta de difícil gestió i localització (que pot representar un handicap important per al públic en general, desmotivant el seu interès) per als mateixos funcionaris municipals adduint aquest que només ha transcorregut prop d'un any des de la implantació dels requisits al que els obliga la llei de transparència.
La darrera data d’actualització que hi apareix és la del 28/11/16 per tant considero es quan s'ha penjat la documentació complerta de l'expedient, pel que fora raonable que fora a partir d'aquesta data quan es tindria que començar el termini d'un mes - al menys de manera oficiosa evitant noves despeses- per a poder presentar al·legacions qui ho cregui convenient, sobre tot perquè els no residents però amb interessos al municipi potser només l'han pogut conèixer a través d'aquest mitjà pel simple fet de que només resten a la població caps de setmana, quan és inhàbil. No es pot prescindir de les eines a l'abast que facilitin la participació ciutadana. I a més donaria temps a que totes les institucions requerides podessin emetre, sense tanta pressió per la urgència que se’ns requereix, els respectius informes necessaris que en alguns casos requeririen d'una exhausta dedicació el poder-los fer amb rigor.
Una anunci similar ja va aparèixer en el BOPT número 31 del 16 de febrer de 2016 on recollia la aprovació inicial fruit del Ple del 28 de gener, on es deia que procedia d'una iniciativa de l'anterior equip de govern i es va aprovar per la unanimitat dels 9 integrants. Però on només feia referència a la modificació puntual de l'article 179 de les Normes Subsidiàries de Planejament. En aquest d'ara es contempla la modificació tant de l’esmentat article 179 com del 180. Em pregunto que haurà passat en aquest interval quan em diuen que l'oposició ara hi va votar en contra. I donat que el resum del Ple encara no està penjat a la Web considero ser mereixedor de que se'm expliquin adequadament les noves motivacions que els ha portat a decidir-ho així.
Per la lectura dels continguts presentats pels tècnics no resulta del tot creïble o comprensible. Es tracta només d’això: d'informes tècnics però que no recullen tota la nostra idiosincràsia ni el nostre parer, el que més coneixem els aquí residents. Inclús sembla fets a gust del qui el encarrega i, per tant, els que els paguen i no sempre representen l'interès general. A més l'estudi de l'arquitecta municipal en que van tenir que basar-se també per a justificar el canvi porta signatura digital del 10/11/2016 quan el Ple de l'aprovació inicial ja s'havia celebrat el 27/10/2016. Van decidir tirar-ho endavant prescindint inclús de la signatura de l'arquitecta municipal.
A més s'hauria de detallar els costos per l'elaboració d'aquest projecte que s'ha fet totalment de nou segons paraules de la secretària. S'ha duplicat incomprensiblement al voler incloure també la modificació de l'article 180 corresponen a Sòl d'especial protecció de valor forestal i paistgístic (Clau 11 de les NNSS). No n'hi havia prou en modificar només l'article 179 de Sòl de protecció preventiva (Clau 10) tal com ja s'havia aprovat- per tots- el passat gener? Els motius no queden prou justificats am la documentació aportada. I s'ocasiona un dany innecessari -de difícil justificació- a les arques municipals en aquesta època de tantes penúries econòmiques per a molts.
Aquest canvis podrien representar la substitució d'una instal·lació pública per una de privada, ja que quan es formalitzi la primera sol·licitud, hi ha la intenció de tancar la zona d'acampada del Mas dels Ateus que durant tants anys ha estat utilitzada per una important quantitat de gent forana o del poble. Potser inclús una cinquantena d'anys abans de que aparegués la figura del Parc Natural. Considerant que es tracta d’un paratge emblemàtic per a molts que l’utilitzen any darrera any -i per diverses generacions d'una mateixa família- i amb prou de seny. El comprensible deteriorament de l’indret ocasionat per uns pocs podria haver estat pal·liat aplicant mesures de control i informació, i a la vegada de facilitar l’avaluació, al ús en altres zones integrades o en les proximitats de Parcs Naturals o Nacionals de la península o estrangeres. Cosa que pràcticament ha esta inexistents. I difícilment es podrà evitar que els amants de la muntanya en el seu esta més pur possible hi accedeixin amb els seus vehicles.
Els acostumats a aquell idíl·lic paratge continuaran desplaçant-se per l'entorn des de qualsevol ubicació, pel que cert deterioro es seguiria ocasionant de manera similar. A més la extensió del terme municipal dins del Parc es prou extensa per a consentir-se un cert deteriorament -controlat- en algun indret com he comentat abans que es podria minimitzar aplicant unes mesures adequades. Quan sembla que el que més els motiva -sense importar-los massa les conseqüències- és eliminar arbres procedents de repoblacions fetes en els anys 50/60 del segle passat- i d'altres autòctons del seu entorn- i per tant s'hagin talat arbres de certa envergadura pretextant uns motius de difícil justificació per als no experts, sense donar informacions detallades, i que podrien obeir a interessos contraris als que es publiquen.
Per a l'existència en les proximitats d'un càmping -encara que dins d'un altre municipi- excel·lentment dotat en la carretera d'Arnes podria representar una competència innecessària ja que es podria tractar de dos càmpings -o més- de característiques similars. En canvi l’existència del dels Ateus no hi representa cap intromissió primer per les diferents característiques que porta actualment a que els campistes puguin triar entre dos tipus diferents d'acampada a més d'haver-hi d'una considerable distancia entre ells. Tampoc he vist en lloc que s'hagi plantejat el tema als establiments turístics més propers ni prospeccionat les possibles conseqüències negatives per a ells podria representar un competidor o competidors pròxims quan potser la disponibilitat actual de places turístiques només es cobreixen en unes poques ocasions puntuals.
Es parla a la població que sembla un vestit fet a mida d'un o dos persones interessades -relacionades amb l'equip de govern- en instal·lar-lo en finques pròpies de la zona dels Biarnets, pròximes al camí del Mas de Quiquet i a la vegada limítrofes amb el Mas de Ferrassó. Potser són males llengües però el poble de vegades les diu prou encertades, el temps ho dirà. Es tractaria d'un ús polític pervers tal com ha estat present en anteriors legislatures al municipi.
El que podria representar una vegada més, l'interposar els interessos d'uns pocs privilegiats per damunt de l'interès general. Es nota a faltar una major informació a la població sobre aquesta pretensió, si no es així sempre hi haurà la creença que s'ha dut a terme amb els objectius polítics apuntats emulant a mètodes emprats per una certa pseudo-mafia.
S'ha estudiat convenientment la possible ubicació d'un terreny públic (de molts que disposa el municipi) que fos apte per a la instal·lació d'una zona de càmping fora de les zones de protecció i que no reuneixi els inconvenient dels Ateus, on es pogués gestionar de manera pública i per tant afavoriria que gent de menys possibilitats econòmiques el pogués utilitzar donat que es podria fer en millors condicions econòmiques?
La zona proposada és de campeix de nombroses aus i amb possibilitat de ser un espai de nidificació de rapinyaires i amb presència d'altres animals salvatges que veurien alterada la seva activitat, de manera significativa per la nit per l'impacte lumínic. Sembla ser que la zona
proposada llinda amb zona LIC i ZEPA a més de
zona d'influència del Parc.
Considero que els fets comentats presenten prou proves en contra que desaconsellen el seguir endavant amb la seva proposta, pel que sol·licito es serveixin aplaçar la seva pretensió.
Informant prèviament de tots els detalls als comerços locals, a les múltiples associacions existents i a veïns interessats. Dona l'aparença que hi ha pressa en tirar-lo endavant i la pressa és una mala consellera.
Per tant modificació si però el més raonable segueix sent l'aprovat en el Ple de gener de 2016 on només es plantejava modificar la qualificació del l'article 179. El voler incloure també aqueta possibilitat de modificar l'article 180 en lloc es pot veure la seva conveniència, més quan es pretén ocupar fins a250 metres de la zona d’influència
del Parc i arribar inclús justament fins la zona PEIN.
Cas de desestimar-lo allà vosaltres amb la vostra consciència. Difícilment és pot arribar a ser just en les apreciacions quan un és a la vegada jutge i part interessada.
de desembre de 2016
firma
Considero que els fets comentats presenten prou proves en contra que desaconsellen el seguir endavant amb la seva proposta, pel que sol·licito es serveixin aplaçar la seva pretensió.
Informant prèviament de tots els detalls als comerços locals, a les múltiples associacions existents i a veïns interessats. Dona l'aparença que hi ha pressa en tirar-lo endavant i la pressa és una mala consellera.
Per tant modificació si però el més raonable segueix sent l'aprovat en el Ple de gener de 2016 on només es plantejava modificar la qualificació del l'article 179. El voler incloure també aqueta possibilitat de modificar l'article 180 en lloc es pot veure la seva conveniència, més quan es pretén ocupar fins a
Cas de desestimar-lo allà vosaltres amb la vostra consciència. Difícilment és pot arribar a ser just en les apreciacions quan un és a la vegada jutge i part interessada.
de desembre de 2016
firma
Suscribirse a:
Entradas (Atom)