DOCUMENTS IMPORTANTS – VISITES PASTORALS
Si com anteriorment s’ha fet esment de la manca de documentació existent a la pròpia vila d’Orta, per la desaparició dels arxius parroquials, ens valem del arxiu històric diocesà de la Catedral de Tortosa, per mitjà de les visites pastorals, que de l’època medieval ens permeten conèixer fets i estat del patrimoni, com altres dades que son història d’aquesta església parroquial.
Ens valem una vegada més, per fer-ne un resum, de la bibliografia publicada pel nostres estimat escriptor Joan-Hilari Muñoz, en considerar que la seva aportació mereix el nostre reconeixement al treball efectuar en extreure aquesta informació dels arxius anteriorment citats.
La primera visita consultada és la que va efectuar l’any 1500 feta per Joan de Cardona, bisbe titular de la diòcesi sarda de Ploaghe (illa de Sardenya), que actuava com a bisbe auxiliar de la diòcesis de Tortosa, en representació de Joan d’Aragó. Així sabem que l’església d’Ora disposava únicament de la capçalera i un primer tram, havent de rector Mn. Lluís Amargós i vicari Mn. Joan Pastor. Fet el cerimonial de presentació es treu d’un cofrenet d’argent el Santíssim Sagrament com era costum. De l’estat es trobaven els altars del temple només consta l’existència d’un retaule major i altres de secundaris que estaven ben ornats sense mostrar cap mancança. Respecte als benifets que hi havia fundats, les fonts baptismals, les crísmeres i la resta d’elements litúrgics estaven en bon estat sense necessitat de cap reparació. La única observació que va fer als jurats va ser; “facen una trona en la dita sglésia e deroquen la que y és, açó per d’ací a Nadal primer vinent”.La visita següent la tenim l’any 1555 feta per Ferran de Lloaces, havent de rector Mn. Tomàs Monfort com a titular, però no resident , essent encarregats de la parròquia Mn. Guillem Real i Mn. Antoni Guerau. De l’absència del rector titular, ja es va explicar en el capítol anterior, era habitual en rectories de certa importància, què en alguns casos (com ara torna a passar) per crisi econòmica de les rendes parroquials obligava acumular tres càrrecs de rector simultàniament, i en aquest cas Mn. Lluís Amargós també ho era d’Arenys de Lledó i Queretes, si be estaven ateses degudament. D’aquesta inspecció sabem que l’altar major dedicat a Sant Joan Baptista, tenia dos benifets; un per en Pere Gaçull i la seva esposa Guiamoneta sota la mateixa advocació que el sant titular de l’altar, i l’altre benifet existent fundat per na Massaneta. El prevere beneficiat era Mn. Miquel Alòs que residia a Orta i va guardar tota la documentació corresponent al benifet. D’aquesta visita pastoral sabem que un dels altars era el de la Concepció de la Mare de Déu, seguit del dedicat a Sant Sebastià on consta també la fundació d’un benifet, ambdós amb pena de 20 lliures barceloneses en cas d’incompliment. De menor importància seguin els quatre altars dedicats a la Ànimes del Purgatori, el Crucificat, Sant Cristòfol i Santa Margarida, en aquest últim “no se diu missa”, interpretant estava més abandonat. La visita conclou dient que els ornaments, edifici del temple i el fossar estaven ben conservats
Si com anteriorment s’ha fet esment de la manca de documentació existent a la pròpia vila d’Orta, per la desaparició dels arxius parroquials, ens valem del arxiu històric diocesà de la Catedral de Tortosa, per mitjà de les visites pastorals, que de l’època medieval ens permeten conèixer fets i estat del patrimoni, com altres dades que son història d’aquesta església parroquial.
Ens valem una vegada més, per fer-ne un resum, de la bibliografia publicada pel nostres estimat escriptor Joan-Hilari Muñoz, en considerar que la seva aportació mereix el nostre reconeixement al treball efectuar en extreure aquesta informació dels arxius anteriorment citats.
La primera visita consultada és la que va efectuar l’any 1500 feta per Joan de Cardona, bisbe titular de la diòcesi sarda de Ploaghe (illa de Sardenya), que actuava com a bisbe auxiliar de la diòcesis de Tortosa, en representació de Joan d’Aragó. Així sabem que l’església d’Ora disposava únicament de la capçalera i un primer tram, havent de rector Mn. Lluís Amargós i vicari Mn. Joan Pastor. Fet el cerimonial de presentació es treu d’un cofrenet d’argent el Santíssim Sagrament com era costum. De l’estat es trobaven els altars del temple només consta l’existència d’un retaule major i altres de secundaris que estaven ben ornats sense mostrar cap mancança. Respecte als benifets que hi havia fundats, les fonts baptismals, les crísmeres i la resta d’elements litúrgics estaven en bon estat sense necessitat de cap reparació. La única observació que va fer als jurats va ser; “facen una trona en la dita sglésia e deroquen la que y és, açó per d’ací a Nadal primer vinent”.La visita següent la tenim l’any 1555 feta per Ferran de Lloaces, havent de rector Mn. Tomàs Monfort com a titular, però no resident , essent encarregats de la parròquia Mn. Guillem Real i Mn. Antoni Guerau. De l’absència del rector titular, ja es va explicar en el capítol anterior, era habitual en rectories de certa importància, què en alguns casos (com ara torna a passar) per crisi econòmica de les rendes parroquials obligava acumular tres càrrecs de rector simultàniament, i en aquest cas Mn. Lluís Amargós també ho era d’Arenys de Lledó i Queretes, si be estaven ateses degudament. D’aquesta inspecció sabem que l’altar major dedicat a Sant Joan Baptista, tenia dos benifets; un per en Pere Gaçull i la seva esposa Guiamoneta sota la mateixa advocació que el sant titular de l’altar, i l’altre benifet existent fundat per na Massaneta. El prevere beneficiat era Mn. Miquel Alòs que residia a Orta i va guardar tota la documentació corresponent al benifet. D’aquesta visita pastoral sabem que un dels altars era el de la Concepció de la Mare de Déu, seguit del dedicat a Sant Sebastià on consta també la fundació d’un benifet, ambdós amb pena de 20 lliures barceloneses en cas d’incompliment. De menor importància seguin els quatre altars dedicats a la Ànimes del Purgatori, el Crucificat, Sant Cristòfol i Santa Margarida, en aquest últim “no se diu missa”, interpretant estava més abandonat. La visita conclou dient que els ornaments, edifici del temple i el fossar estaven ben conservats
La visita següent la tenim l’any 1555 feta per Ferran de Lloaces, havent de rector Mn. Tomàs Monfort com a titular, però no resident , essent encarregats de la parròquia Mn. Guillem Real i Mn. Antoni Guerau. De l’absència del rector titular, ja es va explicar en el capítol anterior, era habitual en rectories de certa importància, què en alguns casos (com ara torna a passar) per crisi econòmica de les rendes parroquials obligava acumular tres càrrecs de rector simultàniament, i en aquest cas Mn. Lluís Amargós també ho era d’Arenys de Lledó i Queretes, si be estaven ateses degudament. D’aquesta inspecció sabem que l’altar major dedicat a Sant Joan Baptista, tenia dos benifets; un per en Pere Gaçull i la seva esposa Guiamoneta sota la mateixa advocació que el sant titular de l’altar, i l’altre benifet existent fundat per na Massaneta. El prevere beneficiat era Mn. Miquel Alòs que residia a Orta i va guardar tota la documentació corresponent al benifet. D’aquesta visita pastoral sabem que un dels altars era el de la Concepció de la Mare de Déu, seguit del dedicat a Sant Sebastià on consta també la fundació d’un benifet, ambdós amb pena de 20 lliures barceloneses en cas d’incompliment. De menor importància seguin els quatre altars dedicats a la Ànimes del Purgatori, el Crucificat, Sant Cristòfol i Santa Margarida, en aquest últim “no se diu missa”, interpretant estava més abandonat. La visita conclou dient que els ornaments, edifici del temple i el fossar estaven ben conservats.
El nou bisbe de Tortosa fra Martín de Córdoba y Mendoza, va fer diverses visites pastorals a Orta, la primera de les quals fou el 18 de març de 1561, és a dir tan sols sis anys després de l’anterior. Aquesta primera visita al poc de la seva possessió com a bisbe, és deguda en estar convocat al Concili de Trento per determinar el futur de l’església catòlica. D’aquesta visita, després dels protocols de rigor de presentació i repàs general que va trobar correcte, va incidir en dir als jurats; “que facen dins dos mesos un vas de terra ab son cubertor de terra per a estar les aygues baptismals”. En això es volia impedir la caiguda d’elements estranys com insectes, i pols dintre les aigües baptismals que eren canviades un cop l’any el dia de Dissabte Sant. De la revisió als olis de les crismeres van passar la inspecció, però en el cas dels ornaments va detectar què; “Moltes stovalles y tovalloles ha menester repunts”. De la resta dels altars, el temple i el fossar ho va trobar tot correcte. En retornar del Concili de Trento a l’any 1568, la visita pastoral la delega al seu vicari i frare dominicà fra Lluís Mas, que resulta una de les visites més acurades i dures, en aplicació als acords de citat Concili, en estar absent el rector titular Joan Marçà precisament a Roma, donà ordre als dos preveres d’Orta en donar serveis religiosos també a la veïna població de Prat de Comte, sufragània de la primera. En veure que les fonts del baptisme no eren tapades com era manat en la visita anterior, va imposar als jurats la pena de deu lliures com establia a la visita anterior. De l’altar major va fer anotar la falta de tovalles noves manant als jurats en fer-ne dues de noves. De la capella del Crucifix incideix en tapar un forat al sostre i arreglar el paviment, apart de considerar no estava el suficientment net, fen avisar al benifet que en aquell moment estava a València. Del següent altar de la Concepció de la Mare de Déu trobat tot correcte fa anotar la obligació de fer misses. A l’altar de la Mare de Déu de Gràcia també ordena sota pena de deu lliures a; “dins sis mesos orne dit altar de tovalles, cobrialts, ara i frontals”. De la resta dels altar i en particular al de Santa Margarida va fer les amonestacions necessàries sota pena del pagament corresponent, per tots els petits defectes trobats, així com la obligació de dir missa, al menys cada quinze dies. Dels objectes al culte i ornament foren tantes les observacions i manaments efectuats, què resulta fins i tot impossible enumerar, sobretot en reparacions als objectes d’orfebreria tot en un termini de sis mesos, sota pena de la multa corresponent. De la visita al fossar va dir; “...lo postich està molt dolent y les parets no adobades y per quant en la visita passada los fonch manat que adobassin dites portes y parets y no són fets y açò sots pena de V lliures y no u han fet, mana ésser feta execució en dita pena y a la pena de altres deu lliures, fassen acabar dit postich y les portes, de manera que no y entren animals”. Aquest fet dels animals era per evitar desenterrar restes de difunts. Respecte a l’edifici va fer anotar en el termini de sis mesos fer arreglar el terrat; “de manera que no.s ploga y fassen una casseta en lo tarrat per als conjuros. En aquest sentit posa en evidència que a meitat del segle XVI les cobertes de l’església parroquial d’Orta tenien problemes. En entrar a l’hospital del qual era competència de les autoritats del bisbat, considera el seu estat de lamentable, obligant als jurats a fer les reparacions oportunes en el termini de sis mesos i de parar dos llits i corregir altres desperfectes. En acabar la visita inspectora per la part material, passa a la part administrativa i eclesiàstica per donar ordres i manaments, que comença pels preveres residents a la parròquia, vicaris i beneficiats, i se’ls obliga a portar un control exhaustiu de les misses a celebrar i al baciner del bací de les Ànimes que donés a conèixer l’estat dels comptes de la seva administració econòmica. També va imposar una pena de tres lliures a Mn. Miquel Alòs, Francesc Alòs i Joan Pastor, a més de la suspensió temporal de la cura d’ànimes del darrer, a causa d’haver estat afectats per un procés iniciat contra ells, que el visitador no detalla. Del total de les penes imposades que sumen 40 lliures, les reparteix en quatre parts, de les quals tres son per les reparacions a l’hospital, i l’altra per als còfrens de sa senyorial. En el cas d’impagament els amenaça amb l’excomunió fins pagar la pena imposada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario