caballeros de San Juan comanda de Orta

http://www.zaragoza.es/ciudad/usic/fondos/detalle_Fondo?id=21599

a instancia de los jurados, concejo y universidad de la ciudad de Zaragoza, y de Micer Alonso Muñoz de Pamplona, jurista, vecino de Zaragoza, arrendador por 3 años y por la cantidad de 3000 florines de oro, de los frutos y rentas de la encomienda de Orta, de la castellanía de Amposta, perteneciente por provisión canónica a Fray Alonso Muñoz de Pamplona, caballero de la Orden de San Juan de Jerusalén, contra los vecinos y habitantes de Barcelona y del principado de Cataluña, por el secuestro de todas las pertenencias y rentas de aquella encomienda hecha por Jaime Llunes, alguacil real, y Cristóbal de Costa, vecino de Tortosa, en virtud de provisión de Don Juan Hernández Manrique, marqués de Aguilar, y conde de Castañeda, lugarteniente general en el Principado de Cataluña. (1544)

La encomienda de Orta está situada dentro de la castellanía de Amposta, en el priorato de Aragón, poseída por caballeros aragoneses; su último poseedor fue Fray Juan Pertusa de Sarnes, natural de Zaragoza.

https://books.google.es/books?id=Z5myijEaJ2AC&pg=PA59&dq=nuestra+se%C3%B1ora+de+gracia+orta&hl=es&sa=X&ei=svQFVYTrBI7vasr9gJgN&ved=0CDkQ6AEwBTg8#v=onepage&q=nuestra%20se%C3%B1ora%20de%20gracia%20orta&f=false

Viage del rey Carlos Segundo a Aragon 1677
pag 58 Finalmente, en nombre de la Nobilifsima Religion de San Juan de Jerusalen, llegò a los Pies del Rey, la Ilustrisima, y Venerable Asamblea, de la Castellania de Amposta, en Argon, precediendo à los Comendadores, Cavalleros, y Religiosos, de que entonces se formaua, è interuinieron en ella,...Don Manuel de la Cerda y Granada, Comendador de Orta...

En el cas d’Orta és relaciona quan era ocupada per les tropes borbòniques, les quals feren enderrocar el castell sobre el 1706 amb totes les edificacions hospitalàries corresponents. Segons un informe que és conserva redactat el 1712 pel mestre d’obresMiquel de Portua, fa la proposta de comprar uns baixos i pati a poca distància de la plaça d’Orta, per part de la comanda hospitalària per construir la nova seu, amb habitatge per al comanador, graners, trulls i cellers. Per altra banda diu que les obres tenien un pressupost de 500 lliures valencianes, tot i aprofitar la pedra del castell i la fusta de la pineda. No especifica si tot és obra nova o reedificació i adequació d’un antic edifici sobre el solar de 70 pams que indica, coincident amb la ubicació actual. Sigui com sigui, el 1721 les obres estaven enllestides i transmetem d’aquest document el següent paràgraf: “Casa con jardin y un patio para tener gallinas contigua a dicha casa que de nuebo ha fabricado dicho noble comendador don Jeronimo Muñoz de Pamplona a sus expensas después de demolido dicho castillo”. Amb posterioritat es va comprar un pati ja per l’any 1736 on hi havia tres trulls pel vi i l’oli. Totes aquestes dates deixen entreveure que la casa havia estat construïda abans, i possiblement es va reedificar i ampliar. Respecte a l’escut de Navarra del qual era oriünd el comanador Muñoz, també sembla afegit quan es va fer càrrec de l’edifici, al menys, les pedres que l’envolten foren retallades, en particular les de l’arc de la porta, on cap la possibilitat fos fet expressament com suport a la base de l’escut de pedra, quina fondària és inferior a les pedres dels costats, donant la sensació d’haver estat sobreposat. En aquest anys d’ocupació espanyola que encara perduren, havent perdut les llibertats nacionals els catalans, en abolir Felip V d’Espanya per mitjà del Decret de Nova Planta (ocupació militar, abolició de la llengua, edició de llibres en català, entre altres), Orta passa a dependre de la Castellania d’Amposta, marcadament dirigida sota el domini de les directrius del nou estat espanyol, ocupant els càrrecs polítics, religiosos (bisbes en particular), notaries i altre funcionariat públic, tots de procedència castellana, que el poble va d’haver acceptar en resignació. Alhora va començar la destrucció de tots els castells catalans, donant permís i fins i tot obligar agafar les seves pedres per les noves construccions particulars. Per això a la nostra terra el nom de “castellania” no va agradar mai i fou acceptat de bon grat el de Terra Alta. Deixant la part històrica que sempre ens recorda tants anys de submissió involuntària, seguim amb l’edifici, la casa també és coneguda com casa de la Comanda i Casa Membrado, possiblement pel cognom de la família que la va ocupar, tot i no aparèixer en cap de les amortitzacions efectuades el segle XIX, possiblement per tindre ja propietari. Actualment és de propietat particular, desconeixent l’arquitectura del seu interior. De la part visible de la façana, al primer pis disposa de quatre grans finestrals amb porticons de fusta, i al pis de sobre una bateria de nou finestres iguals on es pot considerar les engolfes de la casa. Al costat dret sobresurt una garita de pedra, on possiblement hi havia guàrdia per custodiar la casa. Pel desguàs de les aigües tres gàrgoles força llargues es poden apreciar a peu de carrer amb facilitat. Part d’aquest text, ha estat gràcies a les publicacions de Salvador Carbó i Sabaté. 
La tributació d’impostos és coneix des que l’home és va voler administrar i viure en convivència, ja en època prehistòrica. És un tema que en haver de pagar sempre està mal vist per la butxaca, però en la edat mitjana a la qual ens referim en crear la Casa del Delme, el gravamen era de la dècima part de la producció agrària, que com sempre, també hi havia defraudadors que venien sota ma, o portaven els sacs directament a casa. Els temps han canviat, però la “pilleria” no. De tota manera altres impostos locals els podia imposar per part de l’església en efectuar les seves construccions de temples, ermites i altres necessitats, així com la Junta, ó Juntes Locals per l’obra civil o despeses sanitàries i de caritat.
Anem per l’edifici que contemplem a pocs metres de la plaça, i segons el mirem, no difereix gaire de les construccions medievals, de tal manera que encara una mica més si el comparem amb l’edifici de l’Ajuntament pel que fa a línies i finestres. No obstant aquesta observació no sabem de cert la data de la seva edificació, però tot fa suposar podia haver estat un palau d’una família benestant o en rang de noblesa, donat que altres edificis del Delme de poblacions veïnes així va succeir.

Conocida también como la casa de la encomienda o del diezmo, es un palacio renacentista construido a caballo de los siglos XVI y XVII y era la casa donde vivía el comendador de la orden hospitalaria. El estilo arquitectónico corresponde al renacentismo leridano, con una galería de arcos de medio punto en el desván y una garita de vigilancia en uno de sus extremos.

Actualmente la construcción es de propiedad particular pero en su tiempo fue la residencia oficial del recaudador de tributos de la orden de los hospitalarios.

El escudo labrado sobre la puerta correspondiente al reino de Navarra sugiere el origen del último comendador que algunos estudiosos han identificado como Jerónimo Muñoz de Pamplona.

http://www.archivesportaleurope.net/ead-display/-/ead/pl/aicode/ES-28079-AHN9/type/fa/id/ES-AHN-28079-UD-178121/unitid/ES-AHN-28079-UD-1579870

Visitas pastorales del obispo de Tortosa

DOCUMENTS IMPORTANTS – VISITES PASTORALS
Si com anteriorment s’ha fet esment de la manca de documentació existent a la pròpia vila d’Orta, per la desaparició dels arxius parroquials, ens valem del arxiu històric diocesà de la Catedral de Tortosa, per mitjà de les visites pastorals, que de l’època medieval ens permeten conèixer fets i estat del patrimoni, com altres dades que son història d’aquesta església parroquial.
Ens valem una vegada més, per fer-ne un resum, de la bibliografia publicada pel nostres estimat escriptor Joan-Hilari Muñoz, en considerar que la seva aportació mereix el nostre reconeixement al treball efectuar en extreure aquesta informació dels arxius anteriorment citats.
La primera visita consultada és la que va efectuar l’any 1500 feta per Joan de Cardona, bisbe titular de la diòcesi sarda de Ploaghe (illa de Sardenya), que actuava com a bisbe auxiliar de la diòcesis de Tortosa, en representació de Joan d’Aragó. Així sabem que l’església d’Ora disposava únicament de la capçalera i un primer tram, havent de rector Mn. Lluís Amargós i vicari Mn. Joan Pastor. Fet el cerimonial de presentació es treu d’un cofrenet d’argent el Santíssim Sagrament com era costum. De l’estat es trobaven els altars del temple només consta l’existència d’un retaule major i altres de secundaris que estaven ben ornats sense mostrar cap mancança. Respecte als benifets que hi havia fundats, les fonts baptismals, les crísmeres i la resta d’elements litúrgics estaven en bon estat sense necessitat de cap reparació. La única observació que va fer als jurats va ser; “facen una trona en la dita sglésia e deroquen la que y és, açó per d’ací a Nadal primer vinent”.La visita següent la tenim l’any 1555 feta per Ferran de Lloaces, havent de rector Mn. Tomàs Monfort com a titular, però no resident , essent encarregats de la parròquia Mn. Guillem Real i Mn. Antoni Guerau. De l’absència del rector titular, ja es va explicar en el capítol anterior, era habitual en rectories de certa importància, què en alguns casos (com ara torna a passar) per crisi econòmica de les rendes parroquials obligava acumular tres càrrecs de rector simultàniament, i en aquest cas Mn. Lluís Amargós també ho era d’Arenys de Lledó i Queretes, si be estaven ateses degudament. D’aquesta inspecció sabem que l’altar major dedicat a Sant Joan Baptista, tenia dos benifets; un per en Pere Gaçull i la seva esposa Guiamoneta sota la mateixa advocació que el sant titular de l’altar, i l’altre benifet existent fundat per na Massaneta. El prevere beneficiat era Mn. Miquel Alòs que residia a Orta i va guardar tota la documentació corresponent al benifet. D’aquesta visita pastoral sabem que un dels altars era el de la Concepció de la Mare de Déu, seguit del dedicat a Sant Sebastià on consta també la fundació d’un benifet, ambdós amb pena de 20 lliures barceloneses en cas d’incompliment. De menor importància seguin els quatre altars dedicats a la Ànimes del Purgatori, el Crucificat, Sant Cristòfol i Santa Margarida, en aquest últim “no se diu missa”, interpretant estava més abandonat. La visita conclou dient que els ornaments, edifici del temple i el fossar estaven ben conservats

 La visita següent la tenim l’any 1555 feta per Ferran de Lloaces, havent de rector Mn. Tomàs Monfort com a titular, però no resident , essent encarregats de la parròquia Mn. Guillem Real i Mn. Antoni Guerau. De l’absència del rector titular, ja es va explicar en el capítol anterior, era habitual en rectories de certa importància, què en alguns casos (com ara torna a passar) per crisi econòmica de les rendes parroquials obligava acumular tres càrrecs de rector simultàniament, i en aquest cas Mn. Lluís Amargós també ho era d’Arenys de Lledó i Queretes, si be estaven ateses degudament. D’aquesta inspecció sabem que l’altar major dedicat a Sant Joan Baptista, tenia dos benifets; un per en Pere Gaçull i la seva esposa Guiamoneta sota la mateixa advocació que el sant titular de l’altar, i l’altre benifet existent fundat per na Massaneta. El prevere beneficiat era Mn. Miquel Alòs que residia a Orta i va guardar tota la documentació corresponent al benifet. D’aquesta visita pastoral sabem que un dels altars era el de la Concepció de la Mare de Déu, seguit del dedicat a Sant Sebastià on consta també la fundació d’un benifet, ambdós amb pena de 20 lliures barceloneses en cas d’incompliment. De menor importància seguin els quatre altars dedicats a la Ànimes del Purgatori, el Crucificat, Sant Cristòfol i Santa Margarida, en aquest últim “no se diu missa”, interpretant estava més abandonat. La visita conclou dient que els ornaments, edifici del temple i el fossar estaven ben conservats.

  El nou bisbe de Tortosa fra Martín de Córdoba y Mendoza, va fer diverses visites pastorals a Orta, la primera de les quals fou el 18 de març de 1561, és a dir tan sols sis anys després de l’anterior. Aquesta primera visita al poc de la seva possessió com a bisbe, és deguda en estar convocat al Concili de Trento per determinar el futur de l’església catòlica. D’aquesta visita, després dels protocols de rigor de presentació i repàs general que va trobar correcte, va incidir en dir als jurats; “que facen dins dos mesos un vas de terra ab son cubertor de terra per a estar les aygues baptismals”. En això es volia impedir la caiguda d’elements estranys com insectes, i pols dintre les aigües baptismals que eren canviades un cop l’any el dia de Dissabte Sant. De la revisió als olis de les crismeres van passar la inspecció, però en el cas dels ornaments va detectar què; “Moltes stovalles y tovalloles ha menester repunts”. De la resta dels altars, el temple i el fossar ho va trobar tot correcte. En retornar del Concili de Trento a l’any 1568, la visita pastoral la delega al seu vicari i frare dominicà fra Lluís Mas, que resulta una de les visites més acurades i dures, en aplicació als acords de citat Concili, en estar absent el rector titular Joan Marçà precisament a Roma, donà ordre als dos preveres d’Orta en donar serveis religiosos també a la veïna població de Prat de Comte, sufragània de la primera. En veure que les fonts del baptisme no eren tapades com era manat en la visita anterior, va imposar als jurats la pena de deu lliures com establia a la visita anterior. De l’altar major va fer anotar la falta de tovalles noves manant als jurats en fer-ne dues de noves. De la capella del Crucifix incideix en tapar un forat al sostre i arreglar el paviment, apart de considerar no estava el suficientment net, fen avisar al benifet que en aquell moment estava a València. Del següent altar de la Concepció de la Mare de Déu trobat tot correcte fa anotar la obligació de fer misses. A l’altar de la Mare de Déu de Gràcia també ordena sota pena de deu lliures a; “dins sis mesos orne dit altar de tovalles, cobrialts, ara i frontals”. De la resta dels altar i en particular al de Santa Margarida va fer les amonestacions necessàries sota pena del pagament corresponent, per tots els petits defectes trobats, així com la obligació de dir missa, al menys cada quinze dies. Dels objectes al culte i ornament foren tantes les observacions i manaments efectuats, què resulta fins i tot impossible enumerar, sobretot en reparacions als objectes d’orfebreria tot en un termini de sis mesos, sota pena de la multa corresponent. De la visita al fossar va dir; “...lo postich està molt dolent y les parets no adobades y per quant en la visita passada los fonch manat que adobassin dites portes y parets y no són fets y açò sots pena de V lliures y no u han fet, mana ésser feta execució en dita pena y a la pena de altres deu lliures, fassen acabar dit postich y les portes, de manera que no y entren animals”. Aquest fet dels animals era per evitar desenterrar restes de difunts. Respecte a l’edifici va fer anotar en el termini de sis mesos fer arreglar el terrat; “de manera que no.s ploga y fassen una casseta en lo tarrat per als conjuros. En aquest sentit posa en evidència que a meitat del segle XVI les cobertes de l’església parroquial d’Orta tenien problemes. En entrar a l’hospital del qual era competència de les autoritats del bisbat, considera el seu estat de lamentable, obligant als jurats a fer les reparacions oportunes en el termini de sis mesos i de parar dos llits i corregir altres desperfectes. En acabar la visita inspectora per la part material, passa a la part administrativa i eclesiàstica per donar ordres i manaments, que comença pels preveres residents a la parròquia, vicaris i beneficiats, i se’ls obliga a portar un control exhaustiu de les misses a celebrar i al baciner del bací de les Ànimes que donés a conèixer l’estat dels comptes de la seva administració econòmica. També va imposar una pena de tres lliures a Mn. Miquel Alòs, Francesc Alòs i Joan Pastor, a més de la suspensió temporal de la cura d’ànimes del darrer, a causa d’haver estat afectats per un procés iniciat contra ells, que el visitador no detalla. Del total de les penes imposades que sumen 40 lliures, les reparteix en quatre parts, de les quals tres son per les reparacions a l’hospital, i l’altra per als còfrens de sa senyorial. En el cas d’impagament els amenaça amb l’excomunió fins pagar la pena imposada.

EL CONVENT D'ORTA

Catars
http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCE
TA/article/viewFile/216628/295198

Un muy buen articulo sobre el convento
http://mgiribetshistoria.blogspot.com.es/2014/07/horta-de-sant-joan.html

Los templarios habían acumulado muchas tierras al oeste y al sur de Cataluña mediante su estrategia de donaciones y derechos de conquista. Disponían además de una poderosa flota, con la que el famoso Jaume I el Conqueridor, el bisnieto del templario Ramón Berenguer IV, conquistó Mallorca y Valencia. Jaume I, que había sido criado por los templarios en el castillo de Monzón, cedió a la Orden el beneficio de un tercio de ambas ciudades conquistadas. Su nieto, Jaume II el Just (1291-1327), siempre con la ayuda de de los templarios y sus barcos, reinó en Cataluña, Aragón, Valencia, Mallorca, Cerdeña, Sicilia y Nápoles. Así pues,la confederación catalanoaragonesa y sus socios templarios se habían convertido en la nueva gran potencia mediterránea.

Ceramica convento de Orta

Las otras Ortas

Orta esta acompañada por otras ciudades que comparten su nombre y mlsma histora. Encontra.mos ORTAS desde Turquia a Portigal. por cercnia nos fijaremos en tres
De estas tenemos documentos historicos desde la reconqidta y aunque oficialmente hoy tengan otro nombre la historia nos dice que durante muchos siglos compartieron nombre y vírgenes. ENSTRUCCION

Aldea d’Orta a la província de Conca (Huerta de la Obispalia)
La primera vegada que apareix el nom d'Orta com a tal, és en un document datat a Toledo el 14 novembre 1183, en el qual, Alfonso VIII dóna a la catedral de Conca "... el llogaret d'Orta,” totam et íntegram “... amb tot el seu terme i totes les seves pertinences per tenir lliurement i per sempre .

La reconquesta d'Orta va ser duta a terme per Alfonso VII, segurament entre 1144 i 1147, uns anys abans de la presa de Conca, portada a terme per Alfonso VIII en 1177. Aquest rei va ser el que va començar la repoblació, amb colons del nord i francesos. Orta devia ser colonitzada entre 1182 i 1187, segurament per bascos i navarresos. Una de les curiositats és que el patró d'Orta és San Mamés, patró també de Bilbao. Alfons VIII, va donar a la catedral de Conca les viles d'Orta, Abia, Villarejo Sobrehuerta, Villarejo Sec i Poveda, així com els llogarets de Malpesa i Cañada del Manzano, amb les que es va constituir el feu episcopal de la Obispalía, de la qual Orta va ser el seu cap, sent el seu primer senyor el bisbe de Conca don Joan Yáñez. Posteriorment Alfonso VIII va confirmar aquesta donació a Sant Julià, en document datat a Burgos el 11 abril 1198. D’aquí ha estat l’actual Huerta de la Obispalia com és coneix ara.

A Huerta del Rei, el 1222 es deia Orta i en àrab Warta, per tant anem bastant be. Els àrabs també relacionaven Orta, com a punt enlairat, muntanya, Segur que trobaràs alguna cosa.

nuestra señora de orta y san salvador

https://books.google.es/books?id=9WBCAAAAcAAJ&pg=PA372&dq=iglesia++de+orta+lerida&hl=es&sa=X&ei=thDdVKF2ktJomoCBoAI&ved=0CCIQ6AEwAA#v=onepage&q=iglesia%20%20de%20orta%20lerida&f=false

Pagina 99
......Esta es la parroquia de la antigua universidad, en que se celebraron tantos congresos respetables. Item la de San Salvador á donde pasó la cofradía de Santa Maria del Orta cuado esta última se dió a los PP. Agustinos en 1327.....(En lerida)

Pagina 6
Tambien le hallo aquí y en su palacio episcopal á 28 de mayo de 1327 cuando el maestro Fr. Bernardo Oliver, Provincial de los PP. Agustinos (y despues Obispo de Tortosa), trató con él y logró la fundación de un convento de su órden en la iglesia de a Santa Maria de la Orta,...

Pag 108
Del convento de PP. Agistinos ya dije en el Episcopologio còmo fué fundado en 1327 siendo su provincia el célebre Fr. Bernardo Oliver, despues Obispo de Tortosa. Dióseles al pronto la iglesia de Santa Maria de la Orta, donde habia una isigne cofradia, á quien se le dió por entonces la iglesia de San Salvador

----------------

https://books.google.es/books?id=wbLelJHispsC&pg=PA233&dq=iglesia++de+orta+lerida&hl=es&sa=X&ei=thDdVKF2ktJomoCBoAI&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=iglesia%20%20de%20orta%20lerida&f=false

pag 253
...Fray Bernardo Oliver, a la sazon Provincial de la òrden y con el tiempo Obispo de Tortosa, realizó en 1327, con licencia del de Lérida, que entonces era Don Ramon Aviñó, la fundación de esta casa. Así es que a los dos años ya consta que era Prior de ella el padre Fray Domingo Appe, varon de muchas letras y virtudes. En sitio designado fue la Iglesia de Santa Maria de Orta, situada aá la orilla izquierda del Segre. Allí perserveraron los religiosos hasta que deribado el convento por órden de Don Felipe IV (que había estado hospedado en él cuando pasó á Cataluña) con motivo de le guerra con Francia, se trasladaron á la ciudad á la casa que fué del letrado Miser Mir, frente á la capilla de Santiago, llamada pié del romero.

-------------------------

https://books.google.es/books?id=XEMAAAAAMAAJ&pg=PA271&dq=iglesia++de+orta&hl=es&sa=X&ei=iR3dVLOwC4GwUOfOg_AF&ved=0CDYQ6AEwBDgK#v=onepage&q=iglesia%20%20de%20orta&f=false

pag 271
(año 1099) hizo donación á la Igesia de Santa Maria de Aquezar en el día de su consagracion del Catillo y villa de Orta (Huerta)I con todos sus términos y pertenencias, siendo Esteban Obispo electo de Huesca.

-----------------------------------------

https://books.google.es/books?id=xlJyxAkS8gsC&pg=PA2&dq=iglesia++de+orta&hl=es&sa=X&ei=ZSDdVMygPMz6UszvgegB&ved=0CDkQ6AEwBTgU#v=onepage&q=iglesia%20%20de%20orta&f=false

pag 2
pastoral del Cardenal lamberini
.....Exarca de Italia, que detenia a Blanco, Obispo de Orta, le dice:----

--------------------------------------------------------------------------------

https://books.google.es/books?id=Q9BOk519bqwC&pg=PA330&dq=iglesia++de+orta&hl=es&sa=X&ei=ZSDdVMygPMz6UszvgegB&ved=0CD4Q6AEwBjgU#v=onepage&q=iglesia%20%20de%20orta&f=false

pag 330
Una Canongía de merced de la Iglesia Catedral de Durango a D. Salvador de Orta y Frias, Cura Vicario, Juez Eclesiástico del Pueblo de San Juan del Rio en la misma Diócesis.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

http://www.zaragoza.es/ciudad/usic/fondos/detalle_Fondo?id=21599

a instancia de los jurados, concejo y universidad de la ciudad de Zaragoza, y de Micer Alonso Muñoz de Pamplona, jurista, vecino de Zaragoza, arrendador por 3 años y por la cantidad de 3000 florines de oro, de los frutos y rentas de la encomienda de Orta, de la castellanía de Amposta, perteneciente por provisión canónica a Fray Alonso Muñoz de Pamplona, caballero de la Orden de San Juan de Jerusalén, contra los vecinos y habitantes de Barcelona y del principado de Cataluña, por el secuestro de todas las pertenencias y rentas de aquella encomienda hecha por Jaime Llunes, alguacil real, y Cristóbal de Costa, vecino de Tortosa, en virtud de provisión de Don Juan Hernández Manrique, marqués de Aguilar, y conde de Castañeda, lugarteniente general en el Principado de Cataluña. (1544)

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Testamento de Gabriel Piquer de Maella da dinero a nuestra Señora de Orta
https://books.google.es/books?id=HGGaEbcKnWMC&pg=PA42-IA28&dq=se%C3%B1ora+de+orta&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiBpv-_oPjKAhWKthoKHSEqBFMQ6AEISDAH#v=onepage&q=se%C3%B1ora%20de%20orta&f=false

Documento VII de libro Hidalguia d eSangre de don Andres Piquer,.....

En Orta primero las campanas, luego las personas

lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/bot-obres-les-portes-del-nou-centre-de.html#.VNjtY3KkXI4.twitter

http://www.hortadesantjoan.cat/2014/12/22/subvencio-atorgada-per-la-reposicio-de-campanes-a-lesglesia-de-sant-baptista-dhorta-de-sant-joan/

La Diputació de Tarragona ens ha atorgat una subvenció de  6.000,00€ per a la respoció de campanes al campanar de l’Església de Sant Joan Baptista d’Horta de Sant Joan. - See more at: http://www.hortadesantjoan.cat/2014/12/22/subvencio-atorgada-per-la-reposicio-de-campanes-a-lesglesia-de-sant-baptista-dhorta-de-sant-joan/#sthash.voffRaKU.dpuf