arabes

De Salvador Carbó Sabaté, Director del Ecomuseu dels Ports, al seu llibre guia d’Orta, ens descriu el poc que sabem dels musulmans en la seva estada d’uns quatre-cents anys a Orta.
Ens diu que la seva arribada va comportar un despoblament molt pronunciat i àmplies extensions foren per molt temps terra de ningú. Per la documentació aconseguida el que sabem és que Orta era anomenada o pronunciada en llengua àrab com “Wurtah”, havent nuclis de població a Bene, situat al capdamunt de les Roques de Benet i una altra al ara conegut com Ferres o Ferreres a la partida de Pesells. Cal assenyalar també crearen alqueries on feien vida familiar, que encara perduren en algunes sènies i pous per treure aigua, que els era vital per al cultiu dels queviures familiars, junt amb ramats d’ovelles molt tradicionals i convenients de les terres de procedència.
Malgrat els historiadors i més els antics d’època medieval, ens fan veure que la invasió àrab fou una guerra santa, en realitat no fou altra que una expansió territorial, per les lluites de poder que tenen entre nacions, per ocupar terres alienes que no els pertoquen. No podia ser una guerra santa, donat que el profeta Mahoma havia nascut poc anys abans i perseguit es va tancar a un monestir ortodox del Sinaí, on va aprendre la religió cristiana, de la qual en va fer la seva doctrina. Per tant, a les nostres terres i concretament a Orta, no van existir lluites de religió.

Dels àrabs, el que si cal fer notar és la diferència en la parla i escriptura, que van seguir per separat, donat que la població àrab no era superior a l’autòctona, la qual feia servir el llatí amb vocabulari propi, i va seguir circulant la moneda goda i romana en una igualtat de valors, donat que de moneda àrab no en tenim constància de circulació, en no haver-ne trobat que ho justifiqui. Per les transaccions comercials importants es feia servir el dinar d’or i de plata. El que si van implantar i fou acceptada és la numeració aràbiga molt més fàcil per emprar les matemàtiques. Cal fer notar que la població rural era autosuficient per viure sense necessitat monetària, que també es feia notar al mercat i taules de canvi. Molt amants de les especies, els musulmans d’Orta cultivaren el safrà, i les plantes aromàtiques que feien servir a la cuina habitualment. També deixaren la seva herència en les pastes típiques a base d’ous, cabell d’àngel i farcits, com; les magdalenes, panadons (pastissets, casquetes), redorets, mantegats, coca d’olives, de mel, de massana, borraines, orelles de burro, flor de carabassera i altres. Per tot això i altres motius, sembla que la població d’Orta i la nouvinguda àrab, tingueren bona convivència.
Com va passar arreu on van arribar els àrabs, per la part militar tingueren cura de la defensa de les poblacions, i aprofitant la pedra de les construccions romanes, construïren les seves cases i també el castell que heretaren els conqueridor cristians. Alguns carrers d’Orta encara conserven en certa manera aquell ambient oriental, tot i que els templers reformaren la població totalment i posteriorment en plena edat mitjana foren construïts els palaus i edificacions que disposem a l’anomenada Plaça de missa, con diuen els ortalans, o Plaça de l’Església, de l’Ajuntament o Plaça Major com li correspon. 
L’agricultura a Orta es basava en els cereals, olivera i vinya, (el vi no el tenen prohibit, però no aconsellat), com també el cotó (per fer teixits), les carxofes, albergínies, pebrots i als llocs més raserosos la canya de sucre, com al Delta l’arròs. Tenien cura de la producció artesana en cuir, ceràmica, orfebreria, els cucs de seda (morera) i la fabricació d’armes que com inventors o importadors de la pólvora va causar estralls en les guerres.
La seva petjada encara perdura en el nom de certes paraules que usem com arabismes, les quals son molts freqüents, com; alambí, aixovar, alfàbia, alfil, arracada, barnús, catifa, escacs, gerra, guitarra, matalàs, safata, setí, sanefa, sarró, setrill, sofà, tarima, tassa, taüt, l'agricultura (albercoc, albergínia, alfals, arròs, carxofa, cotó, garrofa, llimona, taronja, séquia), la gastronomia (almívar, escabetx, fideu, mandonguilla, massapà), el govern (alcalde, aldea, alqueria, rafal, raval), la guerra (almirall, almogàver, ràtzia, rehena. ronda, tambor), la química i l'adrogueria (alcohol, càmfora, elixir, química, raima, quitrà, sosa, talc, xarop), el comerç i el transport (albarà, aranzel, arrova, aval, magatzem, quirat, tara, tarifa) i la navegació (garbí, llebeig, llibant, ratxa, xaloc), la pesca (aladroc, alatxa), l'astronomia i la matemàtica (algorisme, almanac, guarisme, xifra, zenit, zero), i la fauna (fardatxo, gasela, girafa, papagai, zebra).

Pel que fa a Orta l’expulsió del moriscos, va significar un pas enrere en la seva economia, malgrat que molts es varen quedar, disposant de dades significatives com els 138 focs que varen trobar els templers en fer-se càrrec de la població que van dotar amb vuit capellans; els impostos eren de 800 lliures jaqueses any, i els moriscos que es quedaren no arribaven al centenar.