Què en sabem de RAMON DE MONTCADA, senyor d’Orta?
En temps de la reconquesta i la primera carta de població d’Orta del 1165, apareix el nom de Ramon de Montcada, a qui el rei Alfons I, és guarda per a sí el castell d’Orta i encomana la custodia i administració d’Orta a Ramón de Montcada.
El seu pare, en Guillem Ramon I de Montcada conegut com el Gran Senescal, en ser-ho de Barcelona, Tortosa, Sentmenat, Peníscola, castell de Carles (Alfara) i castlà de Lleida, es va casar amb Beatriu de Montcada, pubilla dels Berenguer, i d’aquest enllaç va néixer Ramon de Montcada i de Montcada, senyor de Tortosa.
Cal fer esment i per tindre una idea de la nissaga Montcada, que en Guillem, (pare d’en Ramon), va contraure matrimoni tres vegades, amb el conseqüent enrenou familiar, però li valgué per incrementar les propietats i riquesa en gran manera. Coincidint en edat amb Ramón Berenguer IV, (mort el 1162) unit per llaços familiars, esdevenen una sèrie de conflictes i desavinences, que Ramón Berenguer IV ha de salvar a desgrat, fent concessions.
En temps de la reconquesta i la primera carta de població d’Orta del 1165, apareix el nom de Ramon de Montcada, a qui el rei Alfons I, és guarda per a sí el castell d’Orta i encomana la custodia i administració d’Orta a Ramón de Montcada.
El seu pare, en Guillem Ramon I de Montcada conegut com el Gran Senescal, en ser-ho de Barcelona, Tortosa, Sentmenat, Peníscola, castell de Carles (Alfara) i castlà de Lleida, es va casar amb Beatriu de Montcada, pubilla dels Berenguer, i d’aquest enllaç va néixer Ramon de Montcada i de Montcada, senyor de Tortosa.
Cal fer esment i per tindre una idea de la nissaga Montcada, que en Guillem, (pare d’en Ramon), va contraure matrimoni tres vegades, amb el conseqüent enrenou familiar, però li valgué per incrementar les propietats i riquesa en gran manera. Coincidint en edat amb Ramón Berenguer IV, (mort el 1162) unit per llaços familiars, esdevenen una sèrie de conflictes i desavinences, que Ramón Berenguer IV ha de salvar a desgrat, fent concessions.
A la mort de Guillem el 1173, el seu fill Ramón i el fill de Ramón Berenguer IV, en Alfons I de Catalunya i II d’Aragó, son els que pacten diversos compromisos per la infeudació del castell de la Suda i la senyoria damunt de la ciutat i pobles, i la tercera part dels guanys. Pel que fa a Orta el domini i jurisdicció eren infeudats a favor de Ramon de Montcada, però el rei Alfons I (de Catalunya i II d’Aragó) l’any 1177 en fa donació a l’Orde del Temple, no com una cessió feudal, sinó com donació al•lodial (lliure de càrrega i dret de senyoria), amb la qual cosa origina la protesta i desavinença de Ramon de Montcada amb Alfons I, que els templers amb més mà esquerra, ocupants ja del castell d’Orta i els pactes amb Alfons I, deixen al marge la qüestió, que perdura fins el 1182 amb la segona carta de població els templers adquireixen tots els drets (per consentiment reial) sobre les possessions d’Orta i les poblacions sota la seva jurisdicció. Amb tot, els Montcada (al terme d’Orta encara hi ha unes cases escampades amb el topònim “Les Montcades), tenen plets amb els Templers que amb intervenció del comanador Pere de Deu acaben amb acord el 13 de juny de 1202 (recerca de Salvador Carbó), a canvi de 1500 morabatins a pagar en set anys i en fa donació definitiva també per a remei de la seva ànima, que fa extensiva a les possessions de la Vall de Esa, entre; “Emposta i Agilent”. Signaren l’escriptura “Lo Rei d’Aragó i l’Arquebisbe de Tarragona” (Joaquin Miret. i Sans). (doc. 241 i Cartoral de Temple de Tortosa. Doc 291). “La possessió del castell d’Orta per la casa de Montcada, se trova ja en document de 1166 ón Guillem, lo Senescal) y Ramon de Montesda, son fill, encomanaven la guardia i possessió a P. De Subirats, ah obligació de donar la postestat al ésser requerit”. (copiat literal, pàg. 111).
